Impulsat per AOC   

Ajuntament Totes les administracions
Portada > municipi > turisme > Resum històric Ermita Sta. Anna de Montornès

Ermita de Santa Anna de Montornés
 
La primera documentació que ens ha arribat de la Sant Anna és un testament d’un habitant de Barberà de la conca, que data de la primera meitat del segle XIV. Segueixen altres deixes testamnetàries, paral.lelament a la fama que adquireix Santa Anna, arribant al punt que és el mateix rei, en Pere III el Cerimoniós, qui en posa la primera pedra, aprofitant que estava a Montblanc per les Corts Generals del 1370. En aquest moment les deixes passaven als canonges de Santa Anna de Barcelona, fins que el rei Alfons el Magnànim, nét de Pere III, passa els beneficis al rector de Barberà, que també té problemes amb el Monestir de Poblet, que havia obtingut la jurisdicció pública del terme de Montornès.
 
            L’ermita de Santa Anna queda situada en el pla que hi ha a migdia de Montornès. És d’una sola nau, rectangular, de capçalera plana i orientada a llevant. En el mur de ponent s’hi troba la portalada amb arc de mig punt amb un òcul rodó damunt i s’hi aixeca el campanar d’espadanya per una sola campana. En el mur de migdia s’obre una altra porta que comunica el temple amb la casa de l’ermità. Està coberta mintjançant arcs diafragma ogivals, que aguanten una estructura de fusta amb teulada a dues vessants. Els murs estan obrats amb maçoneria de pedra i claç. En un any no concretat es construí el cor en el primer tram de la nau i en el segle XVIII, seguint el nou estil barroc, es va construir el cambril.
 
            Durant els avalots de 1936, el temple fou incendiat i si bé va quedar molt malmèsm la intempèrie i el comportament dels passavolants l’han acabat de deixar en l’estat lamentable que mai no haguessim volgut veure. Actualment, Mn. Palacín, Plebà de Montblanc, i el Sr. Fuguet, historiador, en tenen cura de la seva recuperació.
 
            Segons la tradició oral un pastor estava paixent el ramat i va trobar la imatge de Santa Anna. Si bé no queda concretada la data d’aquesta trobada, és cert que a mitjans del segle XIV i, probablement, coincidint amb les calamitats d’aquells anys (secades, guerres i pesta) va nèixer i créixer la devoció cap aquesta Santa a la qual es va atribuir alguns miracles.
 
            En ocasions, les diades de romiatge no sempre acabaven bé i molts anys hi havia aldarulls i sobretot, en la Pasqua de 1786, que va obligar a l’arquebisbe de Tarragona a prohibir el següents romiatges, però els fidels no en feren cas.
 
            Davant les calamitats de sofrí la població, la imatge de Santa Anna era portada en aquelles tristes ocasions a la parròquia de Barberà amb un ritual molt barroc, propi del segle XVIII, però la ideologia liberal dels segle XX es féu present i acabà amb les manifestacions religioses.
 
Texte del llibre “Dibuixos d’ermites a l’entorn de l’ermita de Santa Anna”
de Enric Sanchez-Cid i Mn. Albert Palacín.