Impulsat per AOC   

Ajuntament Totes les administracions
Portada > municipi > turisme > Resum històric i arquitectònic de l'esglesia de Santa Maria

Resum històric i arquitectònic de l'esglesia de Santa Maria

          L’església parroquial de Santa maria està ubicada on hi havia anteriorment una esglèsia romànica. A començaments de 1972 es fan gestions per fer una església nova, demanant permís a l’Arquebisbe de Tarragona, Dr. Armanyà. El 23 d’abril del mateix any s’adjudicà l’obra a Francesc Thomàs per 9.000 ll. barcelonines, dirigint la construcció Magí Veciana de Sarral. La primera pedra de l’obra es va posar el 23 de maig del mateix any i, el 1796, es donava per acabada. L’any 1896 es bastí una capella sobresortint lateralment de la planta de la creu que fou dedicada a la Verge del Roser.

 

           

El temple, d’estil barroc, mesura uns 30m. de llargada per 18,5 d’amplada, tenint una nau central i dues laterals. L’interior de l’edifici té les naus cobertes amb volta de canó amb llunetes, la central, i arc de mig punt, les laterals, que tenen la línia d’arrencada al mateix nivell per a les tres naus. El creuer té volta de canó i també llunetes en direcció perpendicular a la nau central. En la intersecció de les dues voltes de canó s’aixeca una cúpula solucionada amb petxines. El presbiteri es clou amb un ornament estriat en forma de petxina. El campanar, en part de forma octogonal, s’enlaira a la part lateral dreta del costat de l’entrada i, des del seu cim, es pot contemplar una bona part de la Conca estricta. Aquesta mena de campanars es molt comú a les esglésies rurals del segle XVIII.


De la primitiva església romànica la única resta que s’ha conservat és el timpà, que es conservà i col·locà al bell mig de la façana barroca de l’església. En aquest es pot veure a la Verge amb l’Infant sobre els seus genolls mentre,a banda i banda, dos àngels sostenen la tradicional màndorla que emmarca la Verge i l’Infant.

            L’ornamentació, en general, seguex mòduls clàssics en quant a les proporcions, emprant en la construcció el guix i la rajola, però varen treure el màxim profit gràcies a la tècnica emprada en la seva construcció “a les ordres de Francesc Thomàs i Magí Veciana, excel·lents representants de la tradició maçonera catalana”.

 

 

Guia Turística de la Conca de Barberà

Josep Recasens i Llort